33. Mentre deslligaven el pollí, els seus amos els digueren:– Per què el deslligueu?
34. Ells respongueren:– El Senyor l’ha de menester.
35. Llavors portaren el pollí a Jesús, li tiraren al damunt els seus mantells i van fer-hi pujar Jesús.
36. Mentre ell avançava, molts estenien els seus mantells pel camí.
37. Quan ja s’acostava a la baixada de la muntanya de les Oliveres, tota la multitud dels deixebles, plens d’alegria, començaren a lloar Déu amb grans crits per tots els miracles que havien vist,
38. i deien:– Beneït el rei, el qui ve en nom del Senyor! Pau en el cel i glòria en les altures!
39. Alguns dels fariseus que es trobaven entre la multitud li digueren:– Mestre, renya els teus deixebles.
40. Ell respongué:– Us ho asseguro: si aquests callen, cridaran les pedres.
41. Quan Jesús va ser prop de Jerusalem i veié la ciutat, arrencà a plorar per ella
42. i digué:– Tant de bo que en el dia d’avui també tu haguessis reconegut allò que et porta la pau! Però ara és amagat als teus ulls.
43. Vindran dies que els teus enemics construiran al teu voltant un mur de setge, t’encerclaran i t’atacaran per tots costats;