33. Mentre deslligaven el pollí, els seus amos els digueren:– Per què el deslligueu?
34. Ells respongueren:– El Senyor l’ha de menester.
35. Llavors portaren el pollí a Jesús, li tiraren al damunt els seus mantells i van fer-hi pujar Jesús.
36. Mentre ell avançava, molts estenien els seus mantells pel camí.
37. Quan ja s’acostava a la baixada de la muntanya de les Oliveres, tota la multitud dels deixebles, plens d’alegria, començaren a lloar Déu amb grans crits per tots els miracles que havien vist,
38. i deien:– Beneït el rei, el qui ve en nom del Senyor! Pau en el cel i glòria en les altures!
39. Alguns dels fariseus que es trobaven entre la multitud li digueren:– Mestre, renya els teus deixebles.
40. Ell respongué:– Us ho asseguro: si aquests callen, cridaran les pedres.
41. Quan Jesús va ser prop de Jerusalem i veié la ciutat, arrencà a plorar per ella
42. i digué:– Tant de bo que en el dia d’avui també tu haguessis reconegut allò que et porta la pau! Però ara és amagat als teus ulls.