20. »Però se’n presentà un altre que digué:»– Senyor, aquí tens la teva mina, que he conservat guardada en un mocador.
21. Tenia por de tu, perquè ets un home exigent: reclames allò que no has invertit i segues allò que no has sembrat.
22. »Ell li respon:»– Amb les teves mateixes paraules et condemno, servent dolent! Sabies que sóc un home exigent, que reclamo allò que no he invertit i sego allò que no he sembrat.
23. Doncs per què no posaves els meus diners al banc i ara que he tornat els hauria recobrat amb els interessos?
24. »Aleshores digué als qui eren presents:»– Preneu-li la mina i doneu-la al qui en té deu.
25. »Ells li contestaren:»– Senyor, si ja té deu mines!
26. »Ell replicà:»– Us ho asseguro: a tot aquell qui té, li donaran encara més; però al qui no té, li prendran fins allò que li queda.
27. I a aquests enemics meus, que no em van voler per rei, porteu-los aquí i degolleu-los davant meu.
28. Un cop Jesús hagué dit tot això, continuà fent camí davant d’ells pujant cap a Jerusalem.
29. Quan es va acostar a Betfagé i Betània, prop de la muntanya anomenada de les Oliveres, Jesús va enviar dos dels deixebles
30. amb aquest encàrrec:– Aneu al poble d’aquí al davant. Quan hi entrareu, trobareu un pollí fermat, que ningú no ha muntat mai. Deslligueu-lo i porteu-lo.
31. I si algú us preguntava per què el deslligueu, responeu: “El Senyor l’ha de menester.”
32. Els enviats se n’hi anaren i ho trobaren tot tal com Jesús els ho havia dit.
33. Mentre deslligaven el pollí, els seus amos els digueren:– Per què el deslligueu?
34. Ells respongueren:– El Senyor l’ha de menester.