14. »Però els seus conciutadans li tenien odi i van enviar una ambaixada darrere seu a dir:»– No volem que aquest regni damunt nostre.
15. »Quan ell tornà, investit de la dignitat reial, va fer cridar els servents a qui havia confiat els diners, per saber quin rendiment n’havien tret.
16. Es presentà el primer i digué:»– Senyor, la teva mina n’ha produïdes deu.
17. »Ell li respongué:»– Molt bé, ets un bon servent! Has estat fidel en poca cosa: rep ara el govern de deu ciutats.
18. »Vingué després el segon i digué:»– La teva mina, senyor, n’ha produïdes cinc.
19. »Va dir també a aquest:»– Tu, igualment, governa cinc ciutats.
20. »Però se’n presentà un altre que digué:»– Senyor, aquí tens la teva mina, que he conservat guardada en un mocador.
21. Tenia por de tu, perquè ets un home exigent: reclames allò que no has invertit i segues allò que no has sembrat.
22. »Ell li respon:»– Amb les teves mateixes paraules et condemno, servent dolent! Sabies que sóc un home exigent, que reclamo allò que no he invertit i sego allò que no he sembrat.
23. Doncs per què no posaves els meus diners al banc i ara que he tornat els hauria recobrat amb els interessos?
24. »Aleshores digué als qui eren presents:»– Preneu-li la mina i doneu-la al qui en té deu.
25. »Ells li contestaren:»– Senyor, si ja té deu mines!
26. »Ell replicà:»– Us ho asseguro: a tot aquell qui té, li donaran encara més; però al qui no té, li prendran fins allò que li queda.
27. I a aquests enemics meus, que no em van voler per rei, porteu-los aquí i degolleu-los davant meu.
28. Un cop Jesús hagué dit tot això, continuà fent camí davant d’ells pujant cap a Jerusalem.