Antic Testament

Nou Testament

Lluc 18:9-18 Bíblia Catalana Traducció Interconfessional (BCI)

9. Jesús proposà una altra paràbola a uns que es refiaven de ser justos i menyspreaven els altres:

10. – Dos homes van pujar al temple a pregar: l’un era fariseu i l’altre publicà.

11. »El fariseu, dret, pregava així en el seu interior: “Déu meu, et dono gràcies perquè no sóc com els altres homes, lladres, injustos, adúlters, ni sóc tampoc com aquest publicà.

12. Dejuno dos dies cada setmana i dono la desena part de tot el que guanyo o adquireixo.”

13. »Però el publicà, de lluny estant, no gosava ni aixecar els ulls al cel, sinó que es donava cops al pit, tot dient: “Déu meu, sigues-me propici, que sóc un pecador.”

14. »Jo us dic que aquest va baixar perdonat a casa seva, i no l’altre; perquè tothom qui s’enalteix serà humiliat, però el qui s’humilia serà enaltit.

15. Alguns presentaven a Jesús uns infants molt petits perquè els acaronés; però els deixebles, en veure-ho, els renyaven.

16. Jesús féu acostar els infants i digué:– Deixeu que els infants vinguin a mi: no els ho impediu, perquè el Regne de Déu és dels qui són com ells.

17. En veritat us ho dic: qui no aculli el Regne de Déu com l’acull un infant, no hi entrarà pas.

18. Un home important li va preguntar:– Mestre bo, què haig de fer per a posseir la vida eterna?

Llegir capítol complet Lluc 18