27. Ell respongué:– Allò que és impossible als homes, és possible a Déu.
28. Llavors Pere va dir:– Mira, nosaltres hem deixat el que teníem i t’hem seguit.
29. Jesús els digué:– En veritat us dic que tothom qui pel Regne de Déu hagi deixat casa, muller, germans, pares o fills,
30. rebrà molt més en el temps present i, en el món futur, la vida eterna.
31. Després Jesús va prendre a part els Dotze i els digué:– Ara pugem a Jerusalem, i es complirà tot allò que els profetes van escriure del Fill de l’home:
32. serà posat en mans dels pagans, l’escarniran, l’insultaran, li escopiran,
33. l’assotaran i el mataran; però el tercer dia ressuscitarà.
34. Ells no van comprendre res d’això: el sentit d’aquell llenguatge els resultava amagat i no entenien què volia dir.
35. Quan Jesús arribava prop de Jericó, hi havia un cec assegut a la vora del camí, demanant caritat.
36. En sentir passar la gent, va preguntar què era tot allò.
37. Li feren saber que passava Jesús de Natzaret.
38. Llavors començà a cridar:– Jesús, Fill de David, tingues pietat de mi!
39. La gent que anava davant el renyava perquè callés, però ell cridava encara més fort:– Fill de David, tingues pietat de mi!
40. Jesús s’aturà i manà que li portessin el cec. Quan va ser a prop li preguntà:
41. – Què vols que faci per tu?Ell respongué:– Senyor, fes que hi vegi.
42. Jesús li digué:– Recobra la vista; la teva fe t’ha salvat.
43. A l’instant hi veié, i seguia Jesús glorificant Déu. També tot el poble, en veure-ho, donava lloança a Déu.