20. Ja saps els manaments: No cometis adulteri, no matis, no robis, no acusis ningú falsament, honra el pare i la mare.
21. Ell va dir:– Tot això ho he complert des de jove.
22. Jesús, en sentir-ho, li digué:– Encara et manca una cosa: ven tot el que tens i reparteix-ho entre els pobres, i tindràs un tresor al cel. Després vine i segueix-me.
23. Quan va sentir això, aquell home es posà tot trist, perquè era molt ric.
24. Jesús, en veure’l entristit, digué:– Que n’és, de difícil, per als qui tenen riqueses entrar al Regne de Déu!
25. És més fàcil que un camell passi pel forat d’una agulla que no pas que un ric entri al Regne de Déu.
26. Els qui escoltaven van dir:– Si és així, qui pot salvar-se?
27. Ell respongué:– Allò que és impossible als homes, és possible a Déu.
28. Llavors Pere va dir:– Mira, nosaltres hem deixat el que teníem i t’hem seguit.
29. Jesús els digué:– En veritat us dic que tothom qui pel Regne de Déu hagi deixat casa, muller, germans, pares o fills,
30. rebrà molt més en el temps present i, en el món futur, la vida eterna.
31. Després Jesús va prendre a part els Dotze i els digué:– Ara pugem a Jerusalem, i es complirà tot allò que els profetes van escriure del Fill de l’home:
32. serà posat en mans dels pagans, l’escarniran, l’insultaran, li escopiran,
33. l’assotaran i el mataran; però el tercer dia ressuscitarà.
34. Ells no van comprendre res d’això: el sentit d’aquell llenguatge els resultava amagat i no entenien què volia dir.
35. Quan Jesús arribava prop de Jericó, hi havia un cec assegut a la vora del camí, demanant caritat.
36. En sentir passar la gent, va preguntar què era tot allò.
37. Li feren saber que passava Jesús de Natzaret.
38. Llavors començà a cridar:– Jesús, Fill de David, tingues pietat de mi!
39. La gent que anava davant el renyava perquè callés, però ell cridava encara més fort:– Fill de David, tingues pietat de mi!