15. Alguns presentaven a Jesús uns infants molt petits perquè els acaronés; però els deixebles, en veure-ho, els renyaven.
16. Jesús féu acostar els infants i digué:– Deixeu que els infants vinguin a mi: no els ho impediu, perquè el Regne de Déu és dels qui són com ells.
17. En veritat us ho dic: qui no aculli el Regne de Déu com l’acull un infant, no hi entrarà pas.
18. Un home important li va preguntar:– Mestre bo, què haig de fer per a posseir la vida eterna?
19. Jesús li digué:– Per què em dius bo? De bo, només n’hi ha un, que és Déu.
20. Ja saps els manaments: No cometis adulteri, no matis, no robis, no acusis ningú falsament, honra el pare i la mare.
21. Ell va dir:– Tot això ho he complert des de jove.
22. Jesús, en sentir-ho, li digué:– Encara et manca una cosa: ven tot el que tens i reparteix-ho entre els pobres, i tindràs un tresor al cel. Després vine i segueix-me.
23. Quan va sentir això, aquell home es posà tot trist, perquè era molt ric.
24. Jesús, en veure’l entristit, digué:– Que n’és, de difícil, per als qui tenen riqueses entrar al Regne de Déu!
25. És més fàcil que un camell passi pel forat d’una agulla que no pas que un ric entri al Regne de Déu.
26. Els qui escoltaven van dir:– Si és així, qui pot salvar-se?
27. Ell respongué:– Allò que és impossible als homes, és possible a Déu.
28. Llavors Pere va dir:– Mira, nosaltres hem deixat el que teníem i t’hem seguit.
29. Jesús els digué:– En veritat us dic que tothom qui pel Regne de Déu hagi deixat casa, muller, germans, pares o fills,
30. rebrà molt més en el temps present i, en el món futur, la vida eterna.