1. Jesús els va proposar una paràbola per fer-los veure que cal pregar sempre sense defallir:
2. – En una ciutat hi havia un jutge que no tenia temor de Déu ni consideració pels homes.
3. A la mateixa ciutat hi havia una viuda que l’anava a trobar sovint i li deia:»– Fes-me justícia contra l’home amb qui tinc un plet.
4. »Durant molts dies el jutge no en feia cas, però finalment va pensar: “Jo no tinc temor de Déu ni consideració pels homes,
5. però aquesta viuda m’amoïna tant que li hauré de fer justícia; si no, anirà venint aquí fins que no podré aguantar més.”
6. I el Senyor va afegir:– Fixeu-vos què diu aquest jutge, que és injust.
7. ¿I Déu no farà justícia als seus elegits que clamen a ell de nit i de dia? ¿Els tindrà esperant?
8. Us asseguro que els farà justícia molt aviat. Però el Fill de l’home, quan vingui, ¿trobarà fe a la terra?
9. Jesús proposà una altra paràbola a uns que es refiaven de ser justos i menyspreaven els altres:
10. – Dos homes van pujar al temple a pregar: l’un era fariseu i l’altre publicà.
11. »El fariseu, dret, pregava així en el seu interior: “Déu meu, et dono gràcies perquè no sóc com els altres homes, lladres, injustos, adúlters, ni sóc tampoc com aquest publicà.
12. Dejuno dos dies cada setmana i dono la desena part de tot el que guanyo o adquireixo.”