Antic Testament

Nou Testament

Lluc 17:1-11 Bíblia Catalana Traducció Interconfessional (BCI)

1. Jesús digué als seus deixebles:– Sempre hi haurà algú que en faci caure d’altres en pecat, però ai del qui els fa caure!

2. Més li valdria que li lliguessin al coll una roda de molí i el llancessin al mar, abans que fes caure un d’aquests petits.

3. Estigueu alerta!»Si el teu germà et fa una ofensa, reprèn-lo, i si se’n penedeix, perdona’l.

4. I si t’ofèn set vegades al dia i set vegades torna per dir-te: “Me’n penedeixo”, tu l’has de perdonar.

5. Llavors els apòstols digueren al Senyor:– Augmenta’ns la fe.

6. Ell va respondre:– Només que tinguéssiu fe com un gra de mostassa, diríeu a aquesta morera: “Arrenca’t de soca-rel i planta’t al mig del mar”, i us obeiria.

7. »¿Qui de vosaltres, si té un servent a llaurar o a pasturar el ramat, li dirà, quan ell torni del camp: “Vine de seguida a seure a taula”?

8. ¿No li dirà més aviat: “Prepara’m alguna cosa per sopar i estigues a punt per a servir-me fins que hauré acabat de menjar i beure, que després ja menjaràs i beuràs tu”?

9. ¿És que donarà les gràcies al servent perquè ha fet allò que se li havia manat?

10. Així també vosaltres, quan haureu fet tot allò que Déu us ha manat, digueu: “Som uns servents sense cap mèrit: hem fet només el que havíem de fer.”

11. Tot fent camí cap a Jerusalem, Jesús passava entre Samaria i Galilea.

Llegir capítol complet Lluc 17