9. I jo us dic: Guanyeu-vos amics a costa del diner, que és enganyós, perquè, quan tot s’hagi acabat, us rebin a les estances eternes.
10. Qui és fidel en una cosa molt petita, també és fidel en una de gran, i qui enganya en les coses petites, també enganya en les grans.
11. Per tant, si no heu estat fidels en l’administració del diner, que és enganyós, ¿qui us confiarà els béns veritables?
12. I si no heu estat fidels en les coses que són d’un altre, ¿qui us donarà allò que us pertany?
13. Cap criat no pot servir dos senyors, perquè, si estima l’un, avorrirà l’altre, i si fa cas de l’un, no en farà de l’altre. No podeu servir alhora Déu i el diner.
14. Els fariseus, que eren amics dels diners, van sentir tot això i es reien de Jesús.
15. Ell els digué:– Vosaltres sou els qui davant la gent us feu passar per justos, però Déu coneix els vostres cors: allò que és admirat entre els homes, és detestable als ulls de Déu.
16. »La Llei i els Profetes arriben fins a Joan; des d’aleshores és anunciada la bona nova del Regne de Déu, i tothom s’esforça per entrar-hi.
17. Però és més fàcil que passin el cel i la terra que no pas que caigui una sola coma de la Llei.
18. »Tothom qui es divorcia de la seva dona i es casa amb una altra, comet adulteri, i qui es casa amb una repudiada comet adulteri.
19. »Hi havia un home ric que portava vestits de porpra i de lli i celebrava cada dia festes esplèndides.
20. Un pobre que es deia Llàtzer s’estava ajagut vora el seu portal amb tot el cos nafrat,
21. desitjant de satisfer la fam amb les engrunes que queien de la taula del ric; fins i tot venien els gossos a llepar-li les nafres.
22. »El pobre va morir, i els àngels el portaren al si d’Abraham. El ric també morí i el van sepultar.
23. »Arribat al reialme de la mort, enmig de turments, alçà els ulls i veié de lluny Abraham, amb Llàtzer al seu costat.