8. I el Senyor va lloar l’administrador del diner, que és enganyós, perquè havia actuat amb astúcia:– Els fills d’aquest món, en els tractes entre ells, són més astuts que els fills de la llum.
9. I jo us dic: Guanyeu-vos amics a costa del diner, que és enganyós, perquè, quan tot s’hagi acabat, us rebin a les estances eternes.
10. Qui és fidel en una cosa molt petita, també és fidel en una de gran, i qui enganya en les coses petites, també enganya en les grans.
11. Per tant, si no heu estat fidels en l’administració del diner, que és enganyós, ¿qui us confiarà els béns veritables?
12. I si no heu estat fidels en les coses que són d’un altre, ¿qui us donarà allò que us pertany?
13. Cap criat no pot servir dos senyors, perquè, si estima l’un, avorrirà l’altre, i si fa cas de l’un, no en farà de l’altre. No podeu servir alhora Déu i el diner.
14. Els fariseus, que eren amics dels diners, van sentir tot això i es reien de Jesús.
15. Ell els digué:– Vosaltres sou els qui davant la gent us feu passar per justos, però Déu coneix els vostres cors: allò que és admirat entre els homes, és detestable als ulls de Déu.
16. »La Llei i els Profetes arriben fins a Joan; des d’aleshores és anunciada la bona nova del Regne de Déu, i tothom s’esforça per entrar-hi.