21. desitjant de satisfer la fam amb les engrunes que queien de la taula del ric; fins i tot venien els gossos a llepar-li les nafres.
22. »El pobre va morir, i els àngels el portaren al si d’Abraham. El ric també morí i el van sepultar.
23. »Arribat al reialme de la mort, enmig de turments, alçà els ulls i veié de lluny Abraham, amb Llàtzer al seu costat.
24. Llavors va exclamar:»– Abraham, pare meu, tingues pietat de mi i envia Llàtzer que mulli amb aigua la punta del seu dit i em refresqui la llengua, perquè sofreixo terriblement enmig d’aquestes flames.
25. »Abraham li respongué:»– Fill, recorda’t que en vida et van tocar béns de tota mena, mentre que Llàtzer només va rebre mals. Ara, doncs, ell troba aquí consol i tu, en canvi, sofriments.
26. A més, entre nosaltres i vosaltres hi ha oberta una fossa tan immensa, que ningú, per més que vulgui, no pot travessar d’aquí on som cap a vosaltres, ni d’on sou vosaltres cap aquí.
27. »El ric va insistir:»– Llavors, pare, t’ho prego: envia’l a casa del meu pare,
28. on tinc encara cinc germans. Que Llàtzer els adverteixi, perquè no acabin també ells en aquest lloc de turments.
29. »Abraham li respongué:»– Ja tenen Moisès i els Profetes: que els escoltin.
30. »El ric insistí encara:»– No, pare meu Abraham, no els escoltaran. Però si un mort va a trobar-los, sí que es convertiran.
31. »Abraham li digué:»– Si no escolten Moisès i els Profetes, tampoc no els convencerà cap mort que ressusciti.