15. Ell els digué:– Vosaltres sou els qui davant la gent us feu passar per justos, però Déu coneix els vostres cors: allò que és admirat entre els homes, és detestable als ulls de Déu.
16. »La Llei i els Profetes arriben fins a Joan; des d’aleshores és anunciada la bona nova del Regne de Déu, i tothom s’esforça per entrar-hi.
17. Però és més fàcil que passin el cel i la terra que no pas que caigui una sola coma de la Llei.
18. »Tothom qui es divorcia de la seva dona i es casa amb una altra, comet adulteri, i qui es casa amb una repudiada comet adulteri.
19. »Hi havia un home ric que portava vestits de porpra i de lli i celebrava cada dia festes esplèndides.
20. Un pobre que es deia Llàtzer s’estava ajagut vora el seu portal amb tot el cos nafrat,
21. desitjant de satisfer la fam amb les engrunes que queien de la taula del ric; fins i tot venien els gossos a llepar-li les nafres.
22. »El pobre va morir, i els àngels el portaren al si d’Abraham. El ric també morí i el van sepultar.
23. »Arribat al reialme de la mort, enmig de turments, alçà els ulls i veié de lluny Abraham, amb Llàtzer al seu costat.
24. Llavors va exclamar:»– Abraham, pare meu, tingues pietat de mi i envia Llàtzer que mulli amb aigua la punta del seu dit i em refresqui la llengua, perquè sofreixo terriblement enmig d’aquestes flames.
25. »Abraham li respongué:»– Fill, recorda’t que en vida et van tocar béns de tota mena, mentre que Llàtzer només va rebre mals. Ara, doncs, ell troba aquí consol i tu, en canvi, sofriments.