1. Jesús deia també als seus deixebles:– Un home ric tenia un administrador, que va ser acusat de malversar els seus béns.
2. Ell el cridà i li digué:»– Què és això que sento a dir de tu? Dóna’m comptes de la teva administració, perquè d’ara endavant ja no podràs administrar els meus béns.
3. »L’administrador va pensar: “Què faré, ara que el meu amo em treu de la feina? Cavar, no m’hi veig amb forces; captar, em fa vergonya.
4. Ja sé què faré per a trobar gent que em rebi a casa seva quan perdi l’administració.”
5. »Llavors va cridar un per un els qui tenien deutes amb el seu amo. Al primer li digué:»– Quant deus al meu amo?
6. »Li respongué:»– Cent gerres d’oli.»Ell li digué:»– Aquí tens el teu rebut. Seu i ara mateix escriu-ne un que digui cinquanta.
7. »A un altre li digué:»– I tu, quant deus?»Li respongué:»– Cent sacs de blat.»Ell li diu:»– Aquí tens el teu rebut. Escriu-ne un que digui vuitanta.
8. I el Senyor va lloar l’administrador del diner, que és enganyós, perquè havia actuat amb astúcia:– Els fills d’aquest món, en els tractes entre ells, són més astuts que els fills de la llum.
9. I jo us dic: Guanyeu-vos amics a costa del diner, que és enganyós, perquè, quan tot s’hagi acabat, us rebin a les estances eternes.
10. Qui és fidel en una cosa molt petita, també és fidel en una de gran, i qui enganya en les coses petites, també enganya en les grans.