20. I se n’anà a trobar el seu pare.»Encara era lluny, que el seu pare el veié i es commogué, corregué a tirar-se-li al coll i el besà.
21. El fill li digué:»– Pare, he pecat contra el cel i contra tu. Ja no mereixo que em diguin fill teu.
22. »Però el pare digué als seus criats:»– De pressa, porteu el vestit millor i poseu-l’hi, poseu-li també un anell al dit i unes sandàlies als peus;
23. porteu el vedell gras i mateu-lo, mengem i celebrem-ho,
24. perquè aquest fill meu era mort i ha tornat a la vida, estava perdut i l’hem retrobat.»I es posaren a celebrar-ho.
25. »Mentrestant, el fill gran era al camp. Quan, de tornada, s’acostava a la casa, va sentir músiques i balls
26. i cridà un dels criats per preguntar-li què era allò.
27. Ell li digué:»– El teu germà ha tornat. El teu pare l’ha retrobat en bona salut i ha fet matar el vedell gras.
28. »El fill gran s’indignà i no volia entrar. Llavors el seu pare va sortir i el pregava.