12. Un dia, el més jove digué al pare:»– Pare, dóna’m la part de l’herència que em toca.»Ell els va repartir els béns.
13. Al cap d’uns quants dies, el fill més jove va vendre’s tot el que tenia i se’n va anar amb els diners en un país llunyà.»Un cop allí, dilapidà la seva fortuna portant una vida dissoluta.
14. Quan s’ho hagué malgastat tot, vingué una gran fam en aquell país i començà a passar necessitat.
15. Llavors es va llogar a un propietari d’aquell país, que l’envià als seus camps a pasturar porcs.
16. Tenia ganes d’atipar-se de les garrofes que menjaven els porcs, però ningú no li’n donava.
17. Llavors recapacità i es digué: “Quants jornalers del meu pare tenen pa de sobres i jo m’estic aquí morint de fam!
18. M’aixecaré i aniré a trobar el meu pare i li diré: Pare, he pecat contra el cel i contra tu.
19. Ja no mereixo que em diguin fill teu; tracta’m com un dels teus jornalers.”
20. I se n’anà a trobar el seu pare.»Encara era lluny, que el seu pare el veié i es commogué, corregué a tirar-se-li al coll i el besà.
21. El fill li digué:»– Pare, he pecat contra el cel i contra tu. Ja no mereixo que em diguin fill teu.