15. El Senyor li contestà:– Hipòcrites! ¿No és veritat que també en dissabte tots deslligueu el bou i l’ase de l’estable i els porteu a l’abeurador?
16. ¿No calia, doncs, precisament en dissabte, deslligar aquesta filla d’Abraham que Satanàs tenia subjectada des de feia divuit anys?
17. Amb aquestes paraules, tots els seus adversaris van quedar avergonyits. La gent, en canvi, s’alegrava de totes les coses extraordinàries que feia.
18. Jesús deia:– A què s’assembla el Regne de Déu? A què el compararé?
19. És com un gra de mostassa que un home va sembrar en el seu hort. Va créixer i arribà a ser un arbre, i els ocells del cel van fer niu a les seves branques.
20. I digué encara:– A què compararé el Regne de Déu?
21. És com el llevat que una dona va amagar dins tres mesures de farina, fins que tota la pasta va fermentar.
22. Tot fent camí cap a Jerusalem, Jesús passava per viles i pobles i ensenyava.
23. Algú li preguntà:– Senyor, ¿són pocs els qui se salven?Jesús els contestà:
24. – Esforceu-vos a entrar per la porta estreta, perquè us dic que molts voldran entrar-hi i no podran.
25. »Després que el cap de casa s’haurà alçat a tancar la porta, vosaltres us quedareu fora i començareu a trucar dient: “Senyor, obre’ns.” Ell us respondrà: “No sé d’on sou.”
26. Llavors us posareu a dir: “Hem menjat i hem begut amb tu, i has ensenyat per les nostres places.”