32. El dia del judici, els habitants de Nínive s’aixecaran per condemnar la gent d’aquesta generació, perquè ells es van convertir quan Jonàs els predicà; i aquí hi ha alguna cosa més que Jonàs.
33. »Quan algú encén una llàntia, no la posa en un lloc amagat o sota una mesura, sinó en el portallànties, perquè els qui entren en vegin la claror.
34. El llum del cos és l’ull. Quan el teu ull és bo, tot el teu cos quedarà il·luminat; però si és dolent, el teu cos quedarà a les fosques.
35. Mira, doncs, que allò que en tu ha de ser llum no sigui foscor.
36. Perquè, si tot el teu cos està il·luminat i no hi ha cap racó fosc, serà tot ell tan resplendent com quan una llàntia t’il·lumina amb la seva claror.
37. Així que Jesús hagué acabat de parlar, un fariseu va convidar-lo a menjar a casa seva. Jesús hi anà i es posà a taula.
38. El fariseu es va estranyar quan veié que no s’havia rentat ritualment abans de dinar.
39. El Senyor li digué:– Vosaltres, els fariseus, purifiqueu per fora copes i plats, però per dins sou plens de rapacitat i dolenteria.
40. Insensats! El qui ha fet el que hi ha a fora, ¿no ha fet també el que hi ha a dins?
41. Doneu com a almoina allò que hi ha a dins, i llavors sí que tot us quedarà purificat.
42. »Però ai de vosaltres, fariseus, que pagueu el delme de la menta, de la ruda i de qualsevol llegum, però deixeu de banda la justícia i l’amor de Déu! Havíeu de complir això, sense passar per alt allò altre.