22. Però si l’ataca i el venç un altre de més fort, li pren les armes que li donaven confiança i reparteix el seu botí.
23. »Qui no està amb mi, està contra mi. Qui amb mi no recull, escampa.
24. »L’esperit maligne, quan surt d’un home, vaga pels llocs erms buscant repòs. I com que no en troba, es diu: “Me’n tornaré a casa meva, d’on he sortit.”
25. Hi arriba i la troba escombrada i endreçada.
26. Llavors se’n va a buscar altres set esperits pitjors que ell, entren en aquella casa i s’hi queden. Al final, l’estat d’aquell home és pitjor que al principi.
27. Mentre Jesús parlava, una dona alçà la veu entre la gent i li digué:– Sortoses les entranyes que et van dur i els pits que vas mamar!
28. Però ell va respondre:– Més aviat sortosos els qui escolten la paraula de Déu i la guarden!
29. S’anava reunint una gentada, i Jesús començà a dir:– La gent d’aquesta generació és dolenta: demana un senyal, però no els en serà donat cap altre que el de Jonàs.
30. Perquè així com Jonàs va ser un senyal per a la gent de Nínive, també el Fill de l’home ho serà per a aquesta generació.
31. El dia del judici, la reina del país del sud s’alçarà per condemnar els homes d’aquesta generació, perquè ella va venir de l’altre cap de món per escoltar la saviesa de Salomó; i aquí hi ha alguna cosa més que Salomó.
32. El dia del judici, els habitants de Nínive s’aixecaran per condemnar la gent d’aquesta generació, perquè ells es van convertir quan Jonàs els predicà; i aquí hi ha alguna cosa més que Jonàs.
33. »Quan algú encén una llàntia, no la posa en un lloc amagat o sota una mesura, sinó en el portallànties, perquè els qui entren en vegin la claror.
34. El llum del cos és l’ull. Quan el teu ull és bo, tot el teu cos quedarà il·luminat; però si és dolent, el teu cos quedarà a les fosques.
35. Mira, doncs, que allò que en tu ha de ser llum no sigui foscor.
36. Perquè, si tot el teu cos està il·luminat i no hi ha cap racó fosc, serà tot ell tan resplendent com quan una llàntia t’il·lumina amb la seva claror.
37. Així que Jesús hagué acabat de parlar, un fariseu va convidar-lo a menjar a casa seva. Jesús hi anà i es posà a taula.
38. El fariseu es va estranyar quan veié que no s’havia rentat ritualment abans de dinar.
39. El Senyor li digué:– Vosaltres, els fariseus, purifiqueu per fora copes i plats, però per dins sou plens de rapacitat i dolenteria.
40. Insensats! El qui ha fet el que hi ha a fora, ¿no ha fet també el que hi ha a dins?