Antic Testament

Nou Testament

Lluc 11:19-27 Bíblia Catalana Traducció Interconfessional (BCI)

19. Però, si jo trec els dimonis pel poder de Beelzebul, amb quin poder els treuen els vostres seguidors? Per això ells mateixos seran els vostres jutges.

20. Ara bé, si jo trec els dimonis per la mà de Déu, vol dir que ha arribat a vosaltres el Regne de Déu.

21. »Quan un que és fort i va ben armat guarda casa seva, els seus béns estan segurs.

22. Però si l’ataca i el venç un altre de més fort, li pren les armes que li donaven confiança i reparteix el seu botí.

23. »Qui no està amb mi, està contra mi. Qui amb mi no recull, escampa.

24. »L’esperit maligne, quan surt d’un home, vaga pels llocs erms buscant repòs. I com que no en troba, es diu: “Me’n tornaré a casa meva, d’on he sortit.”

25. Hi arriba i la troba escombrada i endreçada.

26. Llavors se’n va a buscar altres set esperits pitjors que ell, entren en aquella casa i s’hi queden. Al final, l’estat d’aquell home és pitjor que al principi.

27. Mentre Jesús parlava, una dona alçà la veu entre la gent i li digué:– Sortoses les entranyes que et van dur i els pits que vas mamar!

Llegir capítol complet Lluc 11