56. Maria es va quedar uns tres mesos amb ella, i després se’n tornà a casa seva.
57. Quan se li va complir el temps, Elisabet infantà un fill.
58. Els veïns i els parents sentiren a dir que el Senyor li havia mostrat el seu amor, i tots la felicitaven.
59. Al cap de vuit dies es reuniren per circumcidar l’infant i volien que es digués Zacaries, com el seu pare.
60. Però la seva mare s’hi va oposar dient:– No! S’ha de dir Joan!
61. Ells li replicaren:– Però si no hi ha ningú de la família que porti aquest nom!
62. Llavors feren senyes al pare i li preguntaven com volia que es digués.
63. Ell va demanar unes tauletes i va escriure-hi: «El seu nom és Joan.» Tots van quedar meravellats.
64. A l’instant se li destravà la llengua i començà a parlar beneint Déu.
65. Un gran respecte s’apoderà de tots els veïns. La gent parlava d’aquestes coses per tota la muntanya de Judea,
66. i tothom qui ho sentia ho guardava en el seu cor i es preguntava: «Què serà aquest infant?»Realment, la mà del Senyor era amb ell.
67. Zacaries, el pare de Joan, quedà ple de l’Esperit Sant i es posà a profetitzar dient:
68. – Beneït sigui el Senyor, Déu d’Israel:ha visitat el seu poble i l’ha redimit;