45. Feliç tu que has cregut: allò que el Senyor t’ha anunciat es complirà.
46. Maria digué:– La meva ànima magnifica el Senyor,
47. el meu esperit celebraDéu que em salva,
48. perquè ha mirat la petitesade la seva serventa;des d’ara totes les generacionsem diran benaurada,
49. perquè el Totpoderósobra en mi meravelles;el seu nom és sant,
50. i l’amor que téals qui creuen en ells’estén de generació en generació.
51. »Les obres del seu braç són potents:dispersa els homes de cor altiu,
52. derroca els poderosos del solii exalta els humils;
53. omple de béns els pobres,i els rics se’n tornen sense res.
54-55. »Ha protegit Israel, el seu servent,com havia promès als nostres pares;s’ha recordat del seu amor a Abrahami a la seva descendència per sempre.
56. Maria es va quedar uns tres mesos amb ella, i després se’n tornà a casa seva.
57. Quan se li va complir el temps, Elisabet infantà un fill.
58. Els veïns i els parents sentiren a dir que el Senyor li havia mostrat el seu amor, i tots la felicitaven.
59. Al cap de vuit dies es reuniren per circumcidar l’infant i volien que es digués Zacaries, com el seu pare.
60. Però la seva mare s’hi va oposar dient:– No! S’ha de dir Joan!
61. Ells li replicaren:– Però si no hi ha ningú de la família que porti aquest nom!
62. Llavors feren senyes al pare i li preguntaven com volia que es digués.