39. Per aquells dies, Maria se n’anà de pressa a la Muntanya, en un poble de Judà,
40. va entrar a casa de Zacaries i saludà Elisabet.
41. Tan bon punt Elisabet va sentir la salutació de Maria, l’infant va saltar dins les seves entranyes, i Elisabet quedà plena de l’Esperit Sant.
42. Llavors va exclamar amb totes les forces:– Ets beneïda entre totes les dones i és beneït el fruit de les teves entranyes!
43. Qui sóc jo perquè la mare del meu Senyor em vingui a visitar?
44. Tan bon punt he sentit la teva salutació, l’infant ha saltat de goig dins les meves entranyes.
45. Feliç tu que has cregut: allò que el Senyor t’ha anunciat es complirà.
46. Maria digué:– La meva ànima magnifica el Senyor,
47. el meu esperit celebraDéu que em salva,
48. perquè ha mirat la petitesade la seva serventa;des d’ara totes les generacionsem diran benaurada,
49. perquè el Totpoderósobra en mi meravelles;el seu nom és sant,