17. Anirà al davant del Senyor amb l’esperit i el poder d’Elies: farà que els pares es reconciliïn de cor amb els fills i portarà els rebels a la saviesa dels justos. Així prepararà per al Senyor un poble ben disposat.
18. Zacaries preguntà a l’àngel:– Com puc saber que serà així? Jo ja sóc vell i la meva dona també és d’edat avançada.
19. L’àngel li va respondre:– Jo sóc Gabriel i m’estic a la presència de Déu. És ell qui m’ha enviat a parlar-te i a anunciar-te aquestes bones noves.
20. I ara quedaràs mut, no podràs parlar fins al dia que passi tot això: tu no has cregut les meves paraules, però al seu temps es compliran.
21. Mentrestant, el poble esperava Zacaries, estranyat que s’estigués tanta estona dins el santuari.
22. Quan finalment va sortir, no podia parlar-los, i comprengueren que mentre era al santuari havia tingut una visió. Se’ls adreçava només amb senyes, perquè continuava estant mut.
23. Quan es van acabar els dies del seu servei sacerdotal, Zacaries se’n tornà a casa seva.
24. Al cap de poc temps, la seva muller Elisabet va quedar embarassada. Durant cinc mesos ella es mantingué apartada i es deia:
25. «Com ha obrat amb mi el Senyor! Ha volgut treure’m la vergonya que passava.»
26. El sisè mes, Déu envià l’àngel Gabriel en un poble de Galilea anomenat Natzaret,
27. a una noia verge, compromesa en matrimoni amb un home de la casa de David que es deia Josep. El nom de la noia era Maria.
28. L’àngel entrà a trobar-la i li digué:– Déu te guard, plena de la gràcia del Senyor! Ell és amb tu.
29. Ella es va torbar en sentir aquestes paraules i pensava per què la saludava així.