1. Judes, servent de Jesucrist i germà de Jaume, als cridats i estimats per Déu Pare, i reservats per a Jesucrist.
2. Us desitjo que rebeu ben abundosos la misericòrdia, la pau i l’amor.
3. Estimats, jo que tenia un gran desig d’escriure-us sobre la salvació que tots compartim, m’he vist obligat a fer-ho per exhortar-vos a combatre per la fe que ha estat transmesa al poble sant una vegada per sempre.
4. Perquè s’ha infiltrat entre nosaltres certa gent que de fa temps té escrita la sentència, homes impius que transformen la gràcia del nostre Déu en llibertinatge i neguen l’únic sobirà i Senyor nostre, Jesucrist.
5. A vosaltres, encara que ja ho coneixeu tot, us vull recordar que el Senyor, després d’haver salvat una vegada per sempre el poble d’Israel traient-lo de la terra d’Egipte, més tard va fer morir els qui no havien cregut.
6. Igualment, als àngels que no van guardar la pròpia dignitat sinó que van abandonar el lloc que els pertocava, els té reservats per al judici del gran dia, lligats eternament al fons de les tenebres.
7. Així també, Sodoma i Gomorra i les ciutats veïnes, que d’una manera semblant es lliuraven a comportaments libidinosos i mantenien relacions amb éssers d’una altra naturalesa, s’han convertit en un exemple, castigades amb el foc etern.
8. De la mateixa manera, ara aquests visionaris embruten el cos, menyspreen la sobirania del Senyor, injurien els éssers gloriosos.
9. Ni tan sols l’arcàngel Miquel, quan pledejava amb el diable discutint sobre el cos de Moisès, no es va atrevir a pronunciar contra ell una sentència injuriosa; tan sols li va dir: «Que et castigui el Senyor!»
10. Aquests, però, injurien allò que desconeixen, i es corrompen amb allò que només coneixen per instint, com els animals irracionals.
11. Ai d’ells! S’han embrancat pel camí de Caín; per diners, s’han enfonsat en l’error de Balaam; han anat a la perdició amb la revolta de Corè.
12. Aquests són la taca dels vostres àpats fraterns: banquetegen sense fre i procuren només per ells. Són núvols sense aigua enduts pel vent, arbres de tardor que no donen fruit, morts dues vegades, arrencats de soca-rel,
13. onades salvatges de la mar que llancen com escuma la pròpia vergonya, estels errants que tenen reservada per sempre la foscor de les tenebres.
14. Henoc, el setè després d’Adam, es referia a ells quan va profetitzar dient: «El Senyor ve amb els seus sants estols