22. Els seus pares van respondre així perquè tenien por dels jueus, que llavors ja havien acordat expulsar de la sinagoga tothom qui confessés que Jesús era el Messies.
23. Per això els seus pares van dir que ja era prou gran i que l’interroguessin a ell mateix.
24. Llavors van cridar per segona vegada l’home que havia estat cec i li digueren:– Dóna glòria a Déu reconeixent allò que nosaltres ja sabem: que aquest home és un pecador.
25. Ell contestà:– Si és un pecador, no ho sé. Però sé una cosa: jo era cec i ara hi veig.
26. Ells insistiren:– Digues què t’ha fet. Com t’ha obert els ulls?
27. Ell els respongué:– Ja us ho he dit i no me n’heu fet cas. Per què voleu sentir-ho una altra vegada? O és que també vosaltres us voleu fer deixebles seus?
28. Ells el van insultar i li digueren:– Deixeble seu, ho deus ser tu! Nosaltres som deixebles de Moisès.
29. I de Moisès, sabem que Déu li va parlar, però aquest no sabem d’on és.
30. L’home els contestà:– Justament això és el que em sorprèn. Ell, a mi, m’ha obert els ulls, i vosaltres no sabeu d’on és.
31. Tots sabem que Déu no escolta els pecadors, però sí que escolta els qui el veneren i compleixen la seva voluntat.
32. Mai no s’havia sentit a dir que ningú obrís els ulls d’un cec de naixement.
33. Si aquest no vingués de Déu, no hauria pogut fer res.
34. Ells li van replicar:– Tot tu vas néixer en pecat, i ens vols donar lliçons?I el van treure fora.