7. Ells continuaven insistint en la pregunta. Llavors Jesús es va posar dret i els digué:– Aquell de vosaltres que no tingui pecat, que tiri la primera pedra.
8. Després es tornà a ajupir i continuà escrivint a terra.
9. Ells, en sentir això, s’anaren retirant l’un darrere l’altre, començant pels més vells. Jesús es va quedar sol, i la dona encara era allà al mig.
10. Jesús es posà dret i li digué:– Dona, on són? ¿Ningú no t’ha condemnat?
11. Ella va respondre:– Ningú, Senyor.Jesús digué:– Jo tampoc no et condemno. Vés-te’n, i d’ara endavant no pequis més.
12. Jesús els tornà a adreçar la paraula. Els digué:– Jo sóc la llum del món. El qui em segueix no caminarà a les fosques, sinó que tindrà la llum de la vida.
13. Els fariseus li digueren:– Tu dónes testimoni de tu mateix: el teu testimoni no és vàlid.
14. Jesús els va respondre:– Encara que jo doni testimoni de mi mateix, el meu testimoni és vàlid, perquè sé d’on vinc i on vaig. Però vosaltres no sabeu d’on vinc ni on vaig.
15. Vosaltres judiqueu de manera purament humana; jo no judico ningú.
16. I quan haig de judicar, el meu judici és vàlid, perquè no sóc sol, sinó que amb mi hi ha el Pare que m’ha enviat;
17. i, tal com està escrit en la vostra Llei, el testimoni de dues persones és vàlid.
18. Jo dono testimoni de mi mateix, però també dóna testimoni de mi el Pare que m’ha enviat.
19. Llavors li preguntaren:– On és el teu pare?Jesús els respongué:– Ni em coneixeu a mi ni coneixeu el meu Pare. Si em coneguéssiu a mi, també coneixeríeu el meu Pare.
20. Jesús va pronunciar aquestes paraules vora la sala del tresor, mentre ensenyava en el temple. I ningú no l’agafà, perquè encara no havia arribat la seva hora.