5. Moisès en la Llei ens ordenà d’apedregar aquestes dones. I tu, què hi dius?
6. Li feien aquesta pregunta per parar-li una trampa i tenir de què acusar-lo. Però Jesús es va ajupir i començà a escriure a terra amb el dit.
7. Ells continuaven insistint en la pregunta. Llavors Jesús es va posar dret i els digué:– Aquell de vosaltres que no tingui pecat, que tiri la primera pedra.
8. Després es tornà a ajupir i continuà escrivint a terra.
9. Ells, en sentir això, s’anaren retirant l’un darrere l’altre, començant pels més vells. Jesús es va quedar sol, i la dona encara era allà al mig.
10. Jesús es posà dret i li digué:– Dona, on són? ¿Ningú no t’ha condemnat?
11. Ella va respondre:– Ningú, Senyor.Jesús digué:– Jo tampoc no et condemno. Vés-te’n, i d’ara endavant no pequis més.
12. Jesús els tornà a adreçar la paraula. Els digué:– Jo sóc la llum del món. El qui em segueix no caminarà a les fosques, sinó que tindrà la llum de la vida.
13. Els fariseus li digueren:– Tu dónes testimoni de tu mateix: el teu testimoni no és vàlid.
14. Jesús els va respondre:– Encara que jo doni testimoni de mi mateix, el meu testimoni és vàlid, perquè sé d’on vinc i on vaig. Però vosaltres no sabeu d’on vinc ni on vaig.
15. Vosaltres judiqueu de manera purament humana; jo no judico ningú.
16. I quan haig de judicar, el meu judici és vàlid, perquè no sóc sol, sinó que amb mi hi ha el Pare que m’ha enviat;