16. Jesús els respongué:– La doctrina que ensenyo no és meva, sinó del qui m’ha enviat.
17. Si algú està disposat a fer la voluntat del qui m’ha enviat, sabrà si això que jo ensenyo ve de Déu o si parlo pel meu compte.
18. El qui parla pel seu compte busca la pròpia glòria; en canvi, el qui busca la glòria del qui l’ha enviat és digne de fe, i en ell no hi ha falsedat.
19. ¿No és cert que Moisès us va donar la Llei? I, en canvi, ningú de vosaltres no la compleix! Per què busqueu de matar-me?
20. La gent va replicar:– Estàs endimoniat. Qui és que et vol matar?
21. Jesús els va dir:– He fet una sola obra en dia de repòs i tots heu quedat estranyats.
22. Però Moisès us va donar el precepte de la circumcisió, que no ve d’ell, sinó dels patriarques, i per això circumcideu ni que sigui en dissabte, que és dia de repòs.
23. Per tant, si per no violar la Llei de Moisès circumcideu fins i tot en dissabte, ¿com podeu indignar-vos contra mi perquè en dissabte he posat bo un home tot sencer?
24. No heu de judicar segons les aparences. El vostre judici ha de ser just.
25. Alguns de Jerusalem deien:– ¿No és el qui volien matar, aquest?
26. Ara parla obertament, i no li diuen res. ¿És que les nostres autoritats l’han reconegut realment com el Messies?
27. Quan arribarà el Messies, ningú no sabrà d’on és. D’aquest, en canvi, sí que ho sabem.
28. Llavors Jesús, que estava ensenyant en el temple, va exclamar:– És cert que em coneixeu i sabeu d’on sóc, però jo no he vingut per mi mateix. El qui m’ha enviat és digne de fe, però vosaltres no el coneixeu.
29. Jo sí que el conec, perquè vinc d’ell, i és ell qui m’ha enviat.
30. Després de sentir això, intentaven d’agafar Jesús, però ningú no el va detenir, perquè encara no havia arribat la seva hora.
31. D’entre la gent, molts van creure en ell, i deien:– ¿Creieu que el Messies, quan vingui, farà més senyals que no ha fet aquest?
32. Els fariseus van sentir els comentaris que la gent feia d’ell i, juntament amb els grans sacerdots, van enviar guardes del temple per agafar-lo.