59. Tot això, Jesús ho digué mentre ensenyava en una sinagoga, a Cafarnaüm.
60. Llavors molts dels seus deixebles, després de sentir-lo, van dir:– Aquestes paraules són molt dures. ¿Qui és capaç d’acceptar-les?
61. Jesús, sabent que els seus deixebles murmuraven de tot això, els digué:– Això us escandalitza?
62. Doncs què direu quan veureu el Fill de l’home pujant on era abans?
63. És l’Esperit qui dóna vida; la carn no serveix de res. Les paraules que jo us he dit són Esperit i són vida.
64. Però entre vosaltres n’hi ha alguns que no creuen.Des del principi, Jesús sabia qui eren els qui no creien i qui l’havia de trair.
65. I afegí:– Per això us he dit que ningú no pot venir a mi si no li ho concedeix el Pare.
66. Des d’aquell moment, molts dels seus deixebles es van fer enrere i ja no anaven més amb ell.
67. Llavors Jesús digué als Dotze:– ¿També vosaltres em voleu deixar?
68. Simó Pere li respongué:– Senyor, a qui aniríem? Tu tens paraules de vida eterna.
69. I nosaltres creiem i sabem que tu ets el Sant de Déu.
70. Jesús els digué:– ¿No us vaig escollir tots dotze? Però un de vosaltres és un diable.
71. Es referia a Judes, fill de Simó Iscariot. Era ell, un dels Dotze, qui l’havia de trair.