57. A mi m’ha enviat el Pare que viu, i jo visc gràcies al Pare; igualment els qui em mengen a mi viuran gràcies a mi.
58. Aquest és el pa que ha baixat del cel. No és com el que van menjar els vostres pares. Ells van morir, però els qui mengen aquest pa, viuran per sempre.
59. Tot això, Jesús ho digué mentre ensenyava en una sinagoga, a Cafarnaüm.
60. Llavors molts dels seus deixebles, després de sentir-lo, van dir:– Aquestes paraules són molt dures. ¿Qui és capaç d’acceptar-les?
61. Jesús, sabent que els seus deixebles murmuraven de tot això, els digué:– Això us escandalitza?
62. Doncs què direu quan veureu el Fill de l’home pujant on era abans?
63. És l’Esperit qui dóna vida; la carn no serveix de res. Les paraules que jo us he dit són Esperit i són vida.
64. Però entre vosaltres n’hi ha alguns que no creuen.Des del principi, Jesús sabia qui eren els qui no creien i qui l’havia de trair.
65. I afegí:– Per això us he dit que ningú no pot venir a mi si no li ho concedeix el Pare.
66. Des d’aquell moment, molts dels seus deixebles es van fer enrere i ja no anaven més amb ell.
67. Llavors Jesús digué als Dotze:– ¿També vosaltres em voleu deixar?
68. Simó Pere li respongué:– Senyor, a qui aniríem? Tu tens paraules de vida eterna.
69. I nosaltres creiem i sabem que tu ets el Sant de Déu.