39. I la voluntat del qui m’ha enviat és aquesta: que jo no perdi res d’allò que ell m’ha donat, sinó que ho ressusciti el darrer dia.
40. Perquè aquesta és la voluntat del meu Pare: que tot aquell qui veu el Fill i creu en ell tingui vida eterna. I jo el ressuscitaré el darrer dia.
41. Aleshores els jueus es posaren a murmurar d’ell perquè havia dit: «Jo sóc el pa que ha baixat del cel»,
42. i es preguntaven:– Aquest, ¿no és Jesús, el fill de Josep? Nosaltres coneixem el seu pare i la seva mare! ¿Com és que ara diu que ha baixat del cel?
43. Jesús els digué:– No murmureu entre vosaltres.
44. Ningú no pot venir a mi si el Pare que m’ha enviat no l’atreu. I a aquest, jo el ressuscitaré el darrer dia.
45. En els Profetes hi ha escrit: Tots seran instruïts per Déu. Tots els qui escolten el Pare i acullen el seu ensenyament vénen a mi.
46. No és pas que algú hagi vist el Pare: només l’ha vist el qui ve de Déu; aquest sí que ha vist el Pare.
47. En veritat, en veritat us ho dic: els qui creuen tenen vida eterna.
48. Jo sóc el pa de vida.
49. Els vostres pares van menjar el mannà en el desert, però van morir.
50. Aquest, en canvi, és el pa que baixa del cel perquè el qui en mengi no mori.
51. Jo sóc el pa viu que ha baixat del cel. Qui menja aquest pa, viurà per sempre. I el pa que jo donaré és la meva carn per a la vida del món.
52. Llavors els jueus es posaren a discutir entre ells. Deien:– Com pot donar-nos aquest la seva carn per a menjar?