30. Li replicaren:– I tu, quin senyal realitzes, perquè el vegem i et creguem? Què pots fer?
31. Els nostres pares van menjar el mannà en el desert, tal com diu l’Escriptura: Els donà pa del cel per aliment.
32. Llavors Jesús els respongué:– En veritat, en veritat us ho dic: no és Moisès qui us ha donat el pa del cel; és el meu Pare qui us dóna l’autèntic pa del cel.
33. El pa de Déu és el que baixa del cel i dóna vida al món.
34. Ells li demanen:– Senyor, dóna’ns sempre pa d’aquest.
35. Jesús els diu:– Jo sóc el pa de vida: qui ve a mi no passarà fam i qui creu en mi no tindrà mai set.
36. Però ja us ho he dit: vosaltres m’heu vist i encara no creieu.
37. Tots els qui el Pare em dóna vindran a mi, i jo no trauré pas fora ningú que vingui a mi,
38. perquè no he baixat del cel per fer la meva voluntat, sinó la voluntat del qui m’ha enviat.
39. I la voluntat del qui m’ha enviat és aquesta: que jo no perdi res d’allò que ell m’ha donat, sinó que ho ressusciti el darrer dia.
40. Perquè aquesta és la voluntat del meu Pare: que tot aquell qui veu el Fill i creu en ell tingui vida eterna. I jo el ressuscitaré el darrer dia.
41. Aleshores els jueus es posaren a murmurar d’ell perquè havia dit: «Jo sóc el pa que ha baixat del cel»,
42. i es preguntaven:– Aquest, ¿no és Jesús, el fill de Josep? Nosaltres coneixem el seu pare i la seva mare! ¿Com és que ara diu que ha baixat del cel?
43. Jesús els digué:– No murmureu entre vosaltres.
44. Ningú no pot venir a mi si el Pare que m’ha enviat no l’atreu. I a aquest, jo el ressuscitaré el darrer dia.
45. En els Profetes hi ha escrit: Tots seran instruïts per Déu. Tots els qui escolten el Pare i acullen el seu ensenyament vénen a mi.
46. No és pas que algú hagi vist el Pare: només l’ha vist el qui ve de Déu; aquest sí que ha vist el Pare.