22. L’endemà, la gent encara era a l’altra banda del llac. Llavors s’adonaren que allí només hi havia hagut una barca i que Jesús no hi havia pujat amb els seus deixebles, sinó que ells se n’havien anat tots sols.
23. Altres barques havien arribat des de Tiberíades fins a prop de l’indret on havien menjat després que el Senyor digués l’acció de gràcies.
24. Així, doncs, quan la gent s’adonà que Jesús no era allí, ni tampoc els seus deixebles, van pujar a les barques i se n’anaren a Cafarnaüm a buscar Jesús.
25. Així que el trobaren a l’altra banda del llac, li van preguntar:– Rabí, quan has arribat?
26. Jesús prengué la paraula i els digué:– En veritat, en veritat us ho dic: vosaltres no em busqueu perquè heu vist senyals, sinó perquè heu menjat pa i heu quedat saciats.
27. Però no us heu d’afanyar tant per l’aliment que es fa malbé, sinó pel que dura i dóna vida eterna. I el Fill de l’home us donarà aquest aliment, perquè Déu, el Pare, l’ha marcat amb el seu segell.
28. Ells li preguntaren:– Com hem d’actuar per a fer les obres de Déu?
29. Jesús els respongué:– L’obra que Déu vol és aquesta: que cregueu en aquell que ell ha enviat.
30. Li replicaren:– I tu, quin senyal realitzes, perquè el vegem i et creguem? Què pots fer?
31. Els nostres pares van menjar el mannà en el desert, tal com diu l’Escriptura: Els donà pa del cel per aliment.
32. Llavors Jesús els respongué:– En veritat, en veritat us ho dic: no és Moisès qui us ha donat el pa del cel; és el meu Pare qui us dóna l’autèntic pa del cel.