12. Quan tothom va quedar satisfet, va dir als seus deixebles:– Recolliu els bocins que han sobrat, perquè no es perdi res.
13. Ells els van recollir i amb els bocins d’aquells cinc pans d’ordi ompliren dotze cistelles: eren les sobres després d’haver menjat.
14. Quan la gent veié el senyal que ell havia fet, començaren a dir:– Realment, aquest és el profeta que havia de venir al món.
15. Jesús s’adonà que venien a emportar-se’l per fer-lo rei, i es retirà altra vegada tot sol a la muntanya.
16. Al capvespre, els seus deixebles van baixar al llac
17. i s’embarcaren en direcció a Cafarnaüm, a l’altra riba. Ja s’havia fet fosc i Jesús encara no s’havia reunit amb ells;
18. a més, com que el vent bufava fort, el llac s’anava encrespant.
19. Quan havien remat unes dues o tres milles, van veure que Jesús s’acostava a la barca caminant sobre l’aigua, i es van esglaiar.
20. Ell els diu:– Sóc jo, no tingueu por.
21. Volien fer-lo pujar a la barca, però tot seguit la barca tocà terra al lloc on anaven.
22. L’endemà, la gent encara era a l’altra banda del llac. Llavors s’adonaren que allí només hi havia hagut una barca i que Jesús no hi havia pujat amb els seus deixebles, sinó que ells se n’havien anat tots sols.
23. Altres barques havien arribat des de Tiberíades fins a prop de l’indret on havien menjat després que el Senyor digués l’acció de gràcies.
24. Així, doncs, quan la gent s’adonà que Jesús no era allí, ni tampoc els seus deixebles, van pujar a les barques i se n’anaren a Cafarnaüm a buscar Jesús.
25. Així que el trobaren a l’altra banda del llac, li van preguntar:– Rabí, quan has arribat?
26. Jesús prengué la paraula i els digué:– En veritat, en veritat us ho dic: vosaltres no em busqueu perquè heu vist senyals, sinó perquè heu menjat pa i heu quedat saciats.