11. Maria es va quedar plorant a fora, al costat mateix del sepulcre. Mentre plorava, s’ajupí per mirar dins el sepulcre
12. i veié dos àngels vestits de blanc, asseguts al lloc on havia estat posat el cos de Jesús, l’un al cap i l’altre als peus.
13. Ells li diuen:– Dona, per què plores?Ella els respon:– S’han endut el meu Senyor i no sé on l’han posat.
14. Així que acabà de dir aquestes paraules, es girà enrere i veié Jesús allà dret, però no sabia que era ell.
15. Jesús li diu:– Dona, per què plores? Qui busques?Ella, pensant-se que era l’hortolà, li respon:– Senyor, si te l’has emportat tu, digues-me on l’has posat, i jo mateixa me l’enduré.
16. Li diu Jesús:– Maria!Ella es gira i li diu en la llengua dels hebreus:– Rabuní! –que vol dir «mestre».
17. Jesús li diu:– Deixa’m, que encara no he pujat al Pare. Vés a trobar els meus germans i digues-los: “Pujo al meu Pare, que és el vostre Pare, al meu Déu, que és el vostre Déu.”
18. Maria Magdalena anà a trobar els deixebles i els anunciava: «He vist el Senyor.»També els va explicar el que ell li havia dit.
19. Al capvespre d’aquell mateix dia –que era el primer dia de la setmana, el diumenge–, els deixebles, per por dels jueus, tenien tancades les portes del lloc on es trobaven. Jesús va arribar, es posà al mig i els digué:– Pau a vosaltres.
20. Dit això, els va mostrar les mans i el costat. Els deixebles s’alegraren de veure el Senyor.
21. Ell els tornà a dir:– Pau a vosaltres. Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres.
22. Llavors va alenar damunt d’ells i els digué:– Rebeu l’Esperit Sant.
23. A qui perdonareu els pecats, li quedaran perdonats; a qui els retindreu, li quedaran retinguts.