20. Molts dels jueus el van llegir, perquè l’indret on havia estat crucificat Jesús queia prop de la ciutat. El rètol era escrit en hebreu, en llatí i en grec.
21. Però els grans sacerdots dels jueus digueren a Pilat:– No hi escriguis: “El rei dels jueus.” Posa-hi: “Aquest va dir: Jo sóc el rei dels jueus.”
22. Pilat contestà:– El que he escrit, ja està escrit.
23. Els soldats, quan hagueren crucificat Jesús, van agafar el seu mantell i en feren quatre parts, una per a cada soldat, i també prengueren la túnica. Però la túnica era sense costura, teixida d’una sola peça de dalt a baix,
24. i es digueren entre ells:– No l’esquincem; sortegem-la a veure a qui toca.S’havia de complir allò que diu l’Escriptura: S’han repartit entre ells els meus vestits; s’han jugat als daus la meva roba.Això és el que van fer els soldats.
25. S’estaven vora la creu de Jesús la seva mare i la germana de la seva mare, Maria, muller de Cleofàs, i Maria Magdalena.
26. Quan Jesús veié la seva mare i, al seu costat, el deixeble que ell estimava, digué a la mare:– Dona, aquí tens el teu fill.
27. Després digué al deixeble:– Aquí tens la teva mare.I d’aleshores ençà el deixeble la va acollir a casa seva.
28. Després d’això, Jesús, sabent que ja tot s’havia acomplert, perquè s’acabés de complir l’Escriptura, va dir:– Tinc set.
29. Hi havia allà un gerro ple de vinagre. Van fixar al capdamunt d’una tija d’hisop una esponja xopa d’aquell vinagre i la hi acostaren als llavis.
30. Quan Jesús hagué pres el vinagre, va dir:– Tot s’ha complert.Llavors inclinà el cap i va lliurar l’esperit.
31. Per als jueus era el dia de la preparació, i els cossos no es podien quedar a la creu durant el repòs del dissabte, més quan aquell dissabte era una diada solemníssima. Per això els jueus van demanar a Pilat que trenquessin les cames dels crucificats i traguessin els seus cossos.
32. Hi anaren, doncs, els soldats i van trencar les cames del primer i les de l’altre que havia estat crucificat amb Jesús.
33. Quan arribaren a Jesús, es van adonar que ja era mort i no li trencaren les cames,
34. però un dels soldats li traspassà el costat amb una llançada, i a l’instant en va sortir sang i aigua.
35. El qui ho veié en dóna testimoni, i el seu testimoni és digne de fe. Ell mateix sap que diu la veritat, perquè també vosaltres cregueu.
36. En efecte, tot això va succeir perquè s’havia de complir allò que diu l’Escriptura: No li han de trencar cap os.
37. I en un altre lloc l’Escriptura diu: Miraran aquell que han traspassat.
38. Després d’això, Josep d’Arimatea, que era deixeble de Jesús però d’amagat per por dels jueus, va demanar a Pilat l’autorització per a treure el seu cos de la creu. Pilat hi va accedir. Josep, doncs, hi anà i va treure de la creu el cos de Jesús.