8. Ell respongué:– Ja us he dit que sóc jo. Però si em busqueu a mi, deixeu que aquests se’n vagin.
9. S’havien de complir les paraules que Jesús havia dit: «Dels qui m’has donat, no n’he perdut ni un de sol.»
10. Llavors Simó Pere es va treure una espasa que portava i d’un cop tallà l’orella dreta al criat del gran sacerdot. Aquell criat es deia Malcus.
11. Jesús digué a Pere:– Guarda’t l’espasa a la beina; ¿no he de beure la copa que el Pare m’ha donat?
12. Llavors la cohort romana, amb el tribú que la comandava i els guardes dels jueus, van agafar Jesús i el van lligar,
13. i el dugueren primer a casa d’Annàs, que era sogre de Caifàs, el gran sacerdot d’aquell any.
14. Caifàs era el qui havia donat als jueus aquest consell: «Convé que un sol home mori pel poble.»
15. Simó Pere i un altre deixeble seguien Jesús. Aquell deixeble, que era conegut del gran sacerdot, va entrar amb Jesús al pati del palau del gran sacerdot.
16. Pere s’havia quedat fora, a la porta. Però l’altre deixeble, conegut del gran sacerdot, va sortir fora, parlà amb la portera i féu entrar Pere.
17. La criada que feia de portera digué llavors a Pere:– ¿Vols dir que tu no ets també deixeble d’aquest home?Ell respongué:– No, no ho sóc pas.
18. Com que feia fred, els criats i els guardes s’estaven allà drets, escalfant-se amb les brases d’un foc que havien encès. Pere també s’escalfava amb ells.
19. Mentrestant, el gran sacerdot va interrogar Jesús sobre els seus deixebles i sobre la seva doctrina.
20. Jesús li contestà:– Jo he parlat al món obertament. Sempre he ensenyat a les sinagogues i al temple, on es reuneixen tots els jueus. Mai no he dit res d’amagat.