Antic Testament

Nou Testament

Joan 16:4-21 Bíblia Catalana Traducció Interconfessional (BCI)

4. Us he dit tot això perquè, quan arribi aquella hora, recordeu que ja us ho havia predit.»Això, no us ho vaig dir des del principi, perquè fins ara era amb vosaltres.

5. Però ara me’n vaig al qui m’ha enviat, i cap de vosaltres no em pregunta on vaig,

6. encara que la tristesa us omple el cor perquè us he parlat així.

7. Amb tot, us dic la veritat: us convé que me’n vagi, perquè, si no me’n vaig, el Defensor no vindrà a vosaltres; en canvi, si me’n vaig, us l’enviaré.

8. I quan ell vindrà, posarà el món en evidència pel que fa al pecat, a la justícia i a la condemna:

9. pel que fa al pecat, perquè no creuen en mi;

10. pel que fa a la justícia, perquè me’n vaig al Pare, i ja no em veureu més;

11. i pel que fa a la condemna, perquè el príncep d’aquest món ja ha estat condemnat.

12. »Encara tinc moltes coses per dir-vos, però ara us serien una càrrega massa pesada.

13. Quan vingui l’Esperit de la veritat, us conduirà cap a la veritat sencera. Ell no parlarà pel seu compte: comunicarà tot el que senti dir i us anunciarà l’esdevenidor.

14. Ell em glorificarà, perquè allò que us anunciarà, ho haurà rebut de mi.

15. Tot el que és del Pare és meu; per això he dit: “Allò que us anunciarà, ho rep de mi.”

16. »D’aquí a poc temps ja no em veureu, però poc després em tornareu a veure.

17. Llavors alguns dels seus deixebles es digueren entre ells:– Què significa això que ens diu: “D’aquí a poc temps no em veureu, però poc després em tornareu a veure”? I què vol dir: “Me’n vaig al Pare”?

18. I anaven preguntant-se:– Què vol dir: “D’aquí a poc temps”? No sabem pas de què parla.

19. Jesús sabia que volien interrogar-lo, i els digué:– Vosaltres us pregunteu sobre allò que us he dit: “D’aquí a poc temps no em veureu, però poc després em tornareu a veure.”

20. En veritat, en veritat us dic que plorareu i us doldreu, mentre que el món s’alegrarà. Vosaltres estareu tristos, però la vostra tristesa es convertirà en alegria.

21. La dona, quan ha d’infantar, està afligida, perquè ha arribat la seva hora; però així que la criatura ha nascut, ja no es recorda més del sofriment, joiosa com està perquè en el món ha nascut un nou ésser.

Llegir capítol complet Joan 16