21. La dona, quan ha d’infantar, està afligida, perquè ha arribat la seva hora; però així que la criatura ha nascut, ja no es recorda més del sofriment, joiosa com està perquè en el món ha nascut un nou ésser.
22. També ara vosaltres esteu tristos, però el vostre cor s’alegrarà perquè us tornaré a veure. I la vostra alegria, ningú no us la prendrà.
23. Aquell dia no em fareu cap més pregunta.»En veritat, en veritat us ho dic: tot allò que demanareu al Pare en nom meu, ell us ho concedirà.
24. Fins ara no heu demanat res en nom meu; demaneu i rebreu, i la vostra alegria serà completa.
25. »Us he parlat de tot això amb imatges, però arriba l’hora que ja no us diré res més valent-me d’imatges, sinó que us parlaré del Pare amb tota claredat.
26. Aquell dia demanareu en nom meu, però us dic que no hauré de pregar al Pare per vosaltres:
27. és el Pare mateix qui us estima, ja que vosaltres m’heu estimat i heu cregut que jo he sortit de Déu.
28. He sortit del Pare i he vingut al món; ara deixo el món i me’n torno al Pare.
29. Els seus deixebles li diuen:– Ara sí que parles clar i no amb imatges.
30. Ara veiem que ho saps tot i que no necessites que ningú et faci preguntes. Per això creiem que has sortit de Déu.
31. Jesús els respongué:– Ara creieu?