44. I el mort sortí, lligat de peus i mans amb benes d’amortallar, i la cara lliga-da amb un mocador. Jesús els diu:– Deslligueu-lo i deixeu-lo caminar.
45. Molts dels jueus que havien vingut a casa de Maria i veieren el que va fer Jesús, van creure en ell.
46. Però alguns d’ells anaren a explicar als fariseus el que Jesús havia fet.
47. Llavors els grans sacerdots i els fariseus van convocar el Sanedrí i es preguntaven:– Què podem fer? Aquest home fa molts senyals.
48. Si el deixem continuar, tothom creurà en ell, vindran els romans i destruiran el nostre lloc sant i el nostre poble.
49. Llavors un d’ells, Caifàs, que aquell any era el gran sacerdot, els digué:– Vosaltres no enteneu res.
50. ¿No us adoneu que us convé que un sol home mori pel poble, i no pas que es perdi tot el poble?
51. Això, Caifàs no ho va dir pel seu compte. Era gran sacerdot, aquell any, i per això va poder profetitzar que Jesús havia de morir pel poble.
52. I no tan sols pel poble, sinó també per reunir els fills de Déu dispersos.
53. Així, doncs, aquell dia van decidir que el matarien.
54. Per això Jesús ja no es deixava veure públicament entre els jueus. Se n’anà d’allí cap a la regió de vora el desert, en una població anomenada Efraïm, i s’hi va quedar amb els seus deixebles.
55. Era a prop la Pasqua dels jueus, i molta gent de la regió va pujar a Jerusalem ja abans de la Pasqua per complir els ritus de purificació.
56. Buscaven Jesús i, en el recinte del temple, es deien els uns als altres:– Què us sembla? No vindrà pas a la festa.
57. Els grans sacerdots i els fariseus, per la seva banda, havien donat ordres que, si algú sabia on era, el denunciés perquè el poguessin agafar.