30. Jesús encara no havia entrat al poble, sinó que era a l’indret on Marta l’havia trobat.
31. Els jueus que eren amb Maria a casa per consolar-la, quan veieren que s’aixecava corrents i sortia, la seguiren, pensant-se que anava al sepulcre a plorar.
32. Maria va arribar on era Jesús i, en veure’l, se li llançà als peus i li digué:– Senyor, si haguessis estat aquí, no s’hauria mort, el meu germà.
33. Quan Jesús veié que ella plorava i que ploraven també els jueus que l’acompanyaven, es va commoure interiorment i es contorbà.
34. Llavors preguntà:– On l’heu posat?Li diuen:– Senyor, vine i ho veuràs.
35. Jesús començà a plorar.
36. Els jueus deien:– Mireu com l’estimava.
37. Però alguns d’ells replicaren:– Ell, que va obrir els ulls al cec, ¿no hauria pogut fer que aquest home no morís?
38. Jesús, commogut profundament altra vegada, va arribar al sepulcre. Era una cova tapada per una llosa.
39. Jesús digué:– Traieu la llosa.Marta, la germana del difunt, li diu:– Senyor, després de quatre dies, ja deu fer fortor.