16. Encara tinc altres ovelles que no són d’aquest ramat, i també les he de guiar. Elles escoltaran la meva veu, i hi haurà un sol ramat i un sol pastor.
17. »El Pare m’estima, perquè dono la vida i després la recobro.
18. Ningú no me la pren, sóc jo qui la dono lliurement. Tinc poder de donar-la i tinc poder de recobrar-la; aquest és el manament que he rebut del meu Pare.
19. Aquestes paraules van provocar que els jueus tornessin a dividir-se.
20. Molts d’ells començaren a dir:– Està endimoniat, és boig. Per què l’escolteu?
21. Però d’altres replicaven:– Un endimoniat no es comporta així. Quin dimoni seria capaç d’obrir els ulls dels cecs?
22. Se celebrava a Jerusalem la festa de la Dedicació. Era l’hivern.
23. Jesús es passejava pel recinte del temple sota el pòrtic de Salomó.
24. Llavors els jueus l’envoltaren i li digueren:– Fins quan ens tindràs en la incertesa? Si ets el Messies, digue’ns-ho obertament.
25. Jesús els respongué:– Us ho he dit, però no ho voleu creure. Les obres que jo faig en nom del meu Pare donen testimoni a favor meu,
26. però vosaltres no creieu, perquè no sou de les meves ovelles.
27. Les meves ovelles escolten la meva veu. Jo les conec, i elles em segueixen.
28. I jo els dono vida eterna: mai no es perdran, i ningú no me les arrencarà de les mans.
29. Allò que el meu Pare m’ha donat val més que tot, i ningú no podrà arrencar res de les mans del Pare.
30. Jo i el Pare som u.
31. Els jueus tornaren a agafar pedres per apedregar-lo.
32. Jesús els digué:– Jo he fet davant vostre moltes obres bones, que venien del meu Pare. Per quina d’elles em voleu apedregar?