Capítols

  1. 1
  2. 2
  3. 3
  4. 4
  5. 5

Antic Testament

Nou Testament

Jaume 4 Bíblia Catalana Traducció Interconfessional (BCI)

Humiliar-se sinceramentdavant de Déu

1. D’on vénen les lluites i les baralles que hi ha entre vosaltres? ¿No vénen dels desigs de plaer que fan la guerra en els membres del vostre cos?

2. Desitgeu coses que no posseïu; arribeu a matar per allò que anheleu, però no ho podeu aconseguir; lluiteu i us baralleu. Ara bé, si no posseïu, és perquè no demaneu com cal;

3. demaneu i no rebeu perquè ho feu amb malícia, amb la intenció de malgastar-ho tot en els plaers.

4. Adúlters! ¿No sabeu que l’amistat amb el món és enemistat amb Déu? El qui vol ser amic del món es torna enemic de Déu.

5. ¿Us penseu que l’Escriptura diu perquè sí allò de: «Déu anhela gelosament l’esperit que ha fet habitar en nosaltres»?

6. Però ell encara dóna una gràcia més gran. Per això diu: Déu resisteix als orgullosos, però concedeix als humils la seva gràcia.

7. Per tant, sotmeteu-vos a Déu. Resistiu al diable, i el diable fugirà lluny de vosaltres.

8. Acosteu-vos a Déu, i Déu s’acostarà a vosaltres. Renteu-vos les mans, pecadors; purifiqueu els vostres cors, gent de cor dividit!

9. Sentiu la vostra misèria, poseu-vos de dol i ploreu; que el vostre riure es converteixi en plany, i la vostra alegria, en tristesa.

10. Humilieu-vos davant el Senyor, i ell us enaltirà.

11. Germans, no malparleu els uns dels altres. El qui malparla d’un germà o el judica, malparla de la Llei i judica la Llei. I si tu judiques la Llei, en comptes de ser-ne complidor te’n fas jutge.

12. Ara bé, de legislador i de jutge n’hi ha un de sol: el qui pot salvar o pot fer perdre. Però tu, qui ets per a judicar els altres?

Vana confiança en un mateix

13. Ara n’hi ha que dieu: «Avui o demà anirem a tal ciutat, hi passarem tot un any, posarem un negoci i ens farem rics.»

14. Però si no sabeu ni tan sols com serà demà la vostra vida! Sou un fumerol que es deixa veure un moment i tot seguit desapareix.

15. En comptes de dir: «Si Déu vol, continuarem vivint i farem tal cosa o tal altra»,

16. no pareu de gloriar-vos amb arrogància. És dolent, gloriar-se d’aquesta manera!

17. Així, doncs, el qui sap com fer el bé i no el fa, és culpable d’haver pecat.