6. I la llengua és un foc, tot un món de malícia; és un més dels membres del cos, però fa impur tot el cos; inflama la roda de la vida i al final és inflamada per l’infern.
7. Els homes han domat i domen tota mena de bèsties salvatges i d’ocells, de rèptils i d’animals marins,
8. però no hi ha home capaç de domar la llengua: és un mal que no reposa, va plena de verí mortal.
9. Amb la llengua beneïm el Senyor, el nostre Pare, i amb la llengua maleïm els homes, fets a imatge de Déu.
10. D’una mateixa boca surten benedicció i maledicció. Germans meus, no convé pas que sigui així.
11. ¿Poden rajar pel mateix forat de la font aigua dolça i aigua amarga?
12. ¿És que una figuera, germans meus, pot fer olives, o una parra, figues? L’aigua dolça no pot pas sortir d’una font salada.
13. ¿Qui de vosaltres es té per savi i expert? Que demostri amb un bon comportament que la saviesa omple de dolcesa les seves obres!
14. Però si teniu el cor ple de gelosies amargues i de rivalitats, deixeu de gloriar-vos i de mentir, ja que així perjudiqueu la veritat.
15. Aquesta saviesa no ve de dalt, sinó de la terra, de les passions, dels dimonis.
16. Perquè on hi ha gelosies i rivalitats hi ha desordre i tota mena de males accions.