5. Escolteu, germans meus estimats: ¿No és Déu qui ha escollit els pobres d’aquest món per fer-los rics en la fe i hereus del Regne que ell ha promès als qui l’estimen?
6. Però vosaltres deshonoreu els pobres! ¿No són els rics els qui us oprimeixen i us porten als tribunals?
7. ¿No són ells els qui injurien aquell bell nom que ha estat invocat sobre vosaltres?
8. Si compliu el manament regi de l’Escriptura: Estima els altres com a tu mateix, obreu bé.
9. Però si feu distinció de persones cometeu un pecat, i la Llei us acusa, ja que la transgrediu.
10. De fet, si algú guarda tota la Llei però deixa d’observar-la en un sol punt, es fa culpable davant la Llei sencera;
11. perquè Déu, que va dir: No cometis adulteri, també va dir: No matis. Per tant, si no comets adulteri però mates, et converteixes en transgressor de la Llei.
12. Heu de parlar i obrar pensant que sereu judicats per una llei de llibertat.
13. Perquè, en el judici, no hi haurà misericòrdia per a aquells qui no hauran tingut misericòrdia; però els misericordiosos poden riure’s del judici!
14. De què servirà, germans meus, que algú digui que té fe si no ho demostra amb les obres? ¿Pot salvar-lo, potser, aquesta fe?
15. Si un germà o una germana no tenen vestits i els falta l’aliment de cada dia,
16. i algú de vosaltres els diu: «Aneu-vos-en en pau, abrigueu-vos bé i alimenteu-vos», però no els dóna allò que el seu cos necessita, de què serviran aquestes paraules?
17. Així passa també amb la fe: si no es demostra amb les obres, la fe tota sola és morta.
18. Potser algú replicarà: «Tu tens fe i jo tinc obres; mostra’m, sense les obres, que tens fe, i jo, amb les obres, et mostraré la meva fe.