2. Suposem que, mentre la vostra comunitat està reunida, entra un home amb un vestit magnífic i amb anells d’or, i entra també un pobre amb un vestit miserable.
3. Si us fixeu en el qui porta el vestit magnífic i li dieu: «Seu aquí, en el lloc d’honor», i al pobre li dieu: «Tu queda’t dret, o seu aquí, als meus peus»,
4. ¿no esteu fent diferències entre vosaltres? ¿No sou uns jutges que es guien per criteris injustos?
5. Escolteu, germans meus estimats: ¿No és Déu qui ha escollit els pobres d’aquest món per fer-los rics en la fe i hereus del Regne que ell ha promès als qui l’estimen?
6. Però vosaltres deshonoreu els pobres! ¿No són els rics els qui us oprimeixen i us porten als tribunals?
7. ¿No són ells els qui injurien aquell bell nom que ha estat invocat sobre vosaltres?
8. Si compliu el manament regi de l’Escriptura: Estima els altres com a tu mateix, obreu bé.
9. Però si feu distinció de persones cometeu un pecat, i la Llei us acusa, ja que la transgrediu.
10. De fet, si algú guarda tota la Llei però deixa d’observar-la en un sol punt, es fa culpable davant la Llei sencera;
11. perquè Déu, que va dir: No cometis adulteri, també va dir: No matis. Per tant, si no comets adulteri però mates, et converteixes en transgressor de la Llei.
12. Heu de parlar i obrar pensant que sereu judicats per una llei de llibertat.
13. Perquè, en el judici, no hi haurà misericòrdia per a aquells qui no hauran tingut misericòrdia; però els misericordiosos poden riure’s del judici!
14. De què servirà, germans meus, que algú digui que té fe si no ho demostra amb les obres? ¿Pot salvar-lo, potser, aquesta fe?