Antic Testament

Nou Testament

Jaume 2:1-19 Bíblia Catalana Traducció Interconfessional (BCI)

1. Germans meus, no comprometeu la fe que teniu en nostre Senyor Jesucrist gloriós fent distinció de persones.

2. Suposem que, mentre la vostra comunitat està reunida, entra un home amb un vestit magnífic i amb anells d’or, i entra també un pobre amb un vestit miserable.

3. Si us fixeu en el qui porta el vestit magnífic i li dieu: «Seu aquí, en el lloc d’honor», i al pobre li dieu: «Tu queda’t dret, o seu aquí, als meus peus»,

4. ¿no esteu fent diferències entre vosaltres? ¿No sou uns jutges que es guien per criteris injustos?

5. Escolteu, germans meus estimats: ¿No és Déu qui ha escollit els pobres d’aquest món per fer-los rics en la fe i hereus del Regne que ell ha promès als qui l’estimen?

6. Però vosaltres deshonoreu els pobres! ¿No són els rics els qui us oprimeixen i us porten als tribunals?

7. ¿No són ells els qui injurien aquell bell nom que ha estat invocat sobre vosaltres?

8. Si compliu el manament regi de l’Escriptura: Estima els altres com a tu mateix, obreu bé.

9. Però si feu distinció de persones cometeu un pecat, i la Llei us acusa, ja que la transgrediu.

10. De fet, si algú guarda tota la Llei però deixa d’observar-la en un sol punt, es fa culpable davant la Llei sencera;

11. perquè Déu, que va dir: No cometis adulteri, també va dir: No matis. Per tant, si no comets adulteri però mates, et converteixes en transgressor de la Llei.

12. Heu de parlar i obrar pensant que sereu judicats per una llei de llibertat.

13. Perquè, en el judici, no hi haurà misericòrdia per a aquells qui no hauran tingut misericòrdia; però els misericordiosos poden riure’s del judici!

14. De què servirà, germans meus, que algú digui que té fe si no ho demostra amb les obres? ¿Pot salvar-lo, potser, aquesta fe?

15. Si un germà o una germana no tenen vestits i els falta l’aliment de cada dia,

16. i algú de vosaltres els diu: «Aneu-vos-en en pau, abrigueu-vos bé i alimenteu-vos», però no els dóna allò que el seu cos necessita, de què serviran aquestes paraules?

17. Així passa també amb la fe: si no es demostra amb les obres, la fe tota sola és morta.

18. Potser algú replicarà: «Tu tens fe i jo tinc obres; mostra’m, sense les obres, que tens fe, i jo, amb les obres, et mostraré la meva fe.

19. ¿Tu creus que hi ha un sol Déu? Fas bé; però també els dimonis ho creuen, i fins i tot se n’esgarrifen!»

Llegir capítol complet Jaume 2