20. Perquè l’home que està irritat no obra segons la justícia de Déu.
21. Per tant, abandoneu tot comportament indecorós i tota mena de mal, i acolliu amb dolcesa la Paraula plantada en vosaltres, que té el poder de salvar-vos.
22. Poseu en pràctica la Paraula i no us limiteu a escoltar-la, que us enganyaríeu a vosaltres mateixos.
23. Perquè el qui escolta la Paraula i no la posa en pràctica s’assembla a un home que contempla la seva pròpia cara en un mirall:
24. es mira, se’n va i a l’instant s’oblida de la cara que feia.
25. En canvi, el qui s’emmiralla en la llei perfecta, la llei de la llibertat, i hi persevera –no pas escoltant-la i després oblidant-la, sinó posant-la en pràctica–, aquest serà feliç de practicar-la.
26. Si algú es té per religiós, però no domina la llengua i enganya el seu cor, la seva religió és buida.